Cerca

Resultats de la cerca bàsica: 142.611

101. reemplaçament
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de reemplaçar; l'efecte. Renovació dels qui fan el servei militar que afecta una part del contingent de l'exèrcit dins els termes legals. Procés pel qual un mineral és reemplaçat per un altre sense que es perdi el caràcter sòlid del conjunt. [...]
102. diazocòpia
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tècnica de reproducció de documents basada en la destrucció selectiva de la sal de diazoni per efecte de la llum ultraviolada. [...]
103. palafrener
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
El qui menava un palafrè caminant a l'estrep del cavaller. El qui muntava el palafrè. Mosso que tenia cura dels cavalls. palafrener major Cap dels oficials que tenien a llur càrrec les cavalleries del rei. [...]
104. Aprofita l'avinentesa i ves-te'n o Aprofita i ves-te'n?
Font Fitxes de l'Optimot
El verb aprofitar, amb el sentit d''emprar útilment', és transitiu i necessita un complement directe. Per exemple: Des que s'ha jubilat, aprofita el temps per viatjar. Aprofito l'ocasió per desitjar-vos bones vacances. Amb un sentit similar, també es fa servir el verb aprofitar sense complement [...]
105. Essa sorda i essa sonora / s i ss entre vocals
Font Fitxes de l'Optimot
El català distingeix entre el so de essa sorda (com la de sol, russa, cirera o adreça) i el so de la essa sonora (com la de Teresa, colze o zoo). Entre vocals, la grafia ss (essa doble) representa el so de la essa sorda: massa; i la grafia s (essa simple) representa el so de la essa sonora: cosa [...]
106. Timbres oberts i tancats de e i o tòniques sense accent
Font Fitxes de l'Optimot
La vocal e és oberta davant de ela, de erra vibrant seguida de vocal i de erra simple seguida de consonant (llevat que la consonant que segueix la erra simple sigui b, p o m). Així, es pronuncien amb e oberta les paraules següents: e oberta + l: arrel, cel, empelt, gel, mel, tela, Estel, Miquel [...]
107. topònims i gentilicis de la Comunitat Autònoma de Castella i Lleó
Font Fitxes de l'Optimot
El gentilici de la Comunitat Autònoma de Castella i Lleó és castellanolleonès -esa. Els gentilicis o formes per designar l'origen corresponents a les províncies i capitals de província de la Comunitat Autònoma de Castella i Lleó són els següents: Àvila: avilès -esa Burgos: de Burgos Lleó: lleonès [...]
108. rota 3
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Signe rodó constituït per una creu inscrita en dos cercles concèntrics, amb inscripció i figura, dibuixat al peu d'alguns documents solemnes de determinades cancelleries per tal de donar-los més solemnitat i validesa. Tribunal ordinari de l'Església catòlica. [...]
109. 'mil i un, mil i una' o 'mil un, mil una'?
Font Fitxes de l'Optimot
L'expressió mil i un, mil i una (o mil un, mil una) es fa servir per anomenar una gran quantitat indeterminada de coses. Per exemple: mil i un detalls (o mil un detalls) mil i una coses (o mil una coses) mil i una oportunitats (o mil una oportunitats)  [...]
110. fins ('fins i tot')
Font Fitxes de l'Optimot
L'adverbi fins té el mateix significat que la locució d'inclusió fins i tot. Per exemple: Feia tan bona cara que fins els veïns van saber que estava embarassada. Estava tan convençut que el regal era per a ell que fins el va obrir. Es va ofendre tant que fins va marxar sense dir res. Com es pot [...]
Pàgines  11 / 14.262 
<< Anterior  Pàgina  6  7  8  9  10  11  12  13  14  15  16  Següent >>